América Sánchez, Disseny de la transició
Els alumnes del 1r C visiten l'exposició del dissenyador gràfic América Sánchez, amb un estil eclèctic i inclassificable, i vinculat des de fa més de 50 anys a Barcelona. Un recorregut a partir del fons de l'Archivo Lafuente de Santander, complementat amb obres de col·leccions catalanes i reproduccions facsímils d'alguns treballs.
"América Sánchez. Clàssic, modern, jazz i tropical" el títol de l'exposició és el mateix d'una conferència que l'artista va pronunciar en 2010 en la qual parlava del seu treball. América Sánchez va afirmar, en aquesta intervenció, que el seu estil estava compost per una barreja de quatre conceptes aplicats: clàssic, perquè és necessari recórrer a la història i mirar els mestres; modern, perquè l'estudi de la trajectòria de les escoles suïsses i alemanyes és fonamental per expressar-se a través del disseny gràfic; jazz, perquè es necessita l'ús de la improvisació, la llibertat i el personal, per donar la volta a un treball rígid i així poder expressar-se; i, tropical, perquè en els seus treballs també intervé el casual, la bogeria i el disbarat.
La proposta expositiva dedicada al dissenyador al Palau Robert dona a conèixer per primera vegada els fons –juntament amb altres materials gràfics, provinents d'altres institucions i col·leccions catalanes–, a la ciutat on es van crear, a la ciutat que va fer possible el desenvolupament del seu potencial, i a la qual està molt unit. Juan Carlos Pérez Sánchez, que anys després passaria a ser América Sánchez –en homenatge a la seva mare–, és una figura clau per entendre el disseny al nostre país, però sobretot és una figura que ha contribuït de manera determinant a construir la imatge de Barcelona, pel que fa a la comunicació gràfica en la ciutat i de la ciutat.
L'exposició s'estructura en els àmbits següents: De Buenos Aires a Barcelona, Viatge a la utopia, El boom del disseny, Disseny de marca, Estratègies gràfiques, Artista i Col·leccionar coses. Els set àmbits presenten una obra absolutament polièdrica i en ocasions molt difícil de classificar. Es tracta de generar un recorregut per set estades que transmeten el mateix nombre d'assumptes de l'artista i que, d'alguna manera, introdueixen l'espectador en un món creatiu ric i complex, però amb el qual han conviscut. És com una immersió en el millor de la ciutat, en el qual ha significat Barcelona per a diverses generacions. Es presenten imatges relacionades amb Ajoblanco, amb Vinçon, amb KGB, amb el Viatge a Ítaca, de Lluís Llach, amb Maria del Mar Bonet... Però també amb Pirelli, amb Vieta, amb Yanco, amb les Olimpíades del 92. També cal destacar la seva tasca en la senyalística, a partir d'un estil cal·ligràfic inconfusible, en dissenys com el que va fer per a l'Hotel Casa Camper (2005). Tampoc no podem oblidar la reivindicació que ha fet de la gràfica popular anònima en projectes que ha comissariat com "Tresors gràfics" (1998) o "Tutti Frutti" (2007).